Página:Dos gotes d'aigua (1871).djvu/33

Esta página ha sido corregida

-31-

Ton. S' el obrirá.
Jhon. ¿Me das tu mano de amico?
Ton. Sí, sinor; pren hasta el bras.
Jhon. Muerro felis si consigo
perdón.
T-)N. Ya eslás perdona t.
Jhon. Adiós, marrido. (Afectado.)
TON. AdlOS, ingÜS. (Grotesco.)
Jhon. Per sempre adiós. (vase.)
Ton. Hasla may!
ESCENA XIV.
Tonet y Patrisia.
Ton. Grasies á Deu (pie s' allarga
Con la música á otra parte.
¡De tant de parlar V inglés
casi olvide el meu Henguache!
PATR. ¿Tonet? (Saliendo.)
Ton. ¡Luscro bonico...!
Patr. Dignes.
Ton. Y ha que ra' enrecorde;
aclarimse, ¿tú quí eres?
¿te diuen Patrisia ú Carmen?
Patr. ¿Qué no 'm coneixes?
Ton. ¡Ah, sí...!
me pensaba equivocarme.
Patr. Dam el plec.
Ton. Tú eres Patrisia.
Pera tú em doná el salvache
del inglés eixc paper:
llixlo SÍ Vüls. (Patrisia rompo el sobro v lee.)
Patr. ¡Gran Deu! Pare,
Tonet, siñor lio!
Ton. ¡Apreta!
Patr. Corregau.
Ton. ¿Tens por ais Uadres?
ESCENA XV.
Los mismos, él So Miquel y Don Pedro.
Mig. ¿Qué s' oferix?