Página:Dos gotes d'aigua (1871).djvu/28

Esta página ha sido corregida

—26—
qu' el hume pronle so pcrl.
Fentdel metí cariño mofa,
en eixe inglés patillut
t' han visl parlant el Cabut
y Vaora la Carchófa.
Sé qu' el teu chéni es alegre,
concc el empeño seu,
y sé que les dónes feu
mil voltes de lo blanc negre.
Com una gota á atea gota
s' esteu pareixent les dos,
y yo, Carmen, vive Dios,
li veig els péus á la sota.
Ara cuant t' ha vist pasar
sa posat fet un di moni ;
tú t' has rist, y á fé de Toni
qu' em dona mal que pensar.
Si en éll te rius cuant l* adóre,
y estant yo li envides truc,
es fásil que fet ya el nuc
se riguen tots y yo plore.
Podrá ser tot inosent,
ni tindrá color tal drap,
pero á mi el dolor de cap
seguix y me vá creixenl!
Car. ¿Ya has acabat?
Ton. Sí, siñora.
Car. Mal me sap.
Ton. ¡S' está burlanl!
Car. Pareixes un comedia nt.
Ton. Lo qu' es vosté molt dotora.
Car. ¿De veres?
Ton. Y bachillera.
Car. ¿Y qué més?
Ton. Desagraida.
Car. ¡Quina pena!
Ton. Y atrevida,
hiproquita y sicatera.
Y estás donanlme ya péu
en vista de tant d' agobio,
pa que te deixe per novio
al Micalet déla Séu.
Car. Y vosté en tant de chillit