Página:Dos gotes d'aigua (1871).djvu/26

Esta página ha sido corregida

—24—
hoy tan horrible atentado
no es posible que cómela.
Jhon. (¡Ser eslraiio lo que pasa!
¡con risa ayer mi dispresia
y hoy sus palabras son dulses
y hasta el corason mi llegan!)
Pa.tr. Desista usted.
Jhon. Imposible:
1' inglés cumple sus promesas.
Primero el sol faltaría,
que faltar mi juramenta.
Patr. ¡Ab, no, no...! «i
Jhon. Las cuatro y cuarto: ^ÍK?° el
las sinco es mi hora postrera:
cuarenta y sinco minutos
solo de vivir me resta.
Para saber qué me dise,
, volveré dentro de treinta.
Patr. ¡Pero...!
Jhon. Está diíinitivo.
Volveré por la respuesta. (vés«.)
ESCENA X
Patrisia.
¿Será posible que porte
á cap semechant idea?
No es digne de tal desgrasia
qui de tal modo s' espresa.
El cór li rendix tribut;
P ánima gran el contempla;
prémi mereix la conslansia
del voler que manifesla.
¿Qué importa inglés ni español?
¿qué importa, si amor es prenda
d' aquell que morí eu la creu
fentchermans...? ¡Divina esensia
de Chesucrisl, que tendix
á unirmos en una idea!
Cuan vinga per la respósta
yo li la daré completa...!
co mpleta, sí; qu' el amor
es com el sol, que cuant crema,