Página:Dos gotes d'aigua (1871).djvu/19

Esta página ha sido corregida

—17—
Mig. Sí, que s' acuesta el gran día!
Enb. ¿Pues y eso?
Mig. No fasa caso.
Enr. ¿Yes...?
Mig. Que pasado mañana,
pués, la hermana de su hermana
pegará el gran baquelaso.
Enr. ¡Baquetazo!
Mig. Sí, siñor.
Enr. ¡Ah! comprendo: vino Antonio,
y celebran matrimonio
él y Carmen... *
Mig. Y el retor.
Enr. Vamos, sea enhorabuena;
por muchos años. (A i so Miquei.)
Mig. A élls,
qu' en estos casos els vells
tenim molt poca faena.
Car. Hasta luego.
Mig. Ves aspay
de lardar.
Car. ¡Quí m' hu diría!
— ¡Dona el casarse alegría
com yo no la tinguí may! (Vaso.)
Mig. Cóm s' animen les femelles
cuant vé el cas de la casacal
Enr. Don Miguel...
Mig. Mire, si vol,
llevem el don.
Enr. ¿por qué causa?
Mig. La causa es que no vullc Ilustre;
y cuant me diu don Mingüel,
todas las tripas me ralla.
Enr. Usted es hombre...
Mig. De cuens;
per aixó em llava la cara,
y al dirme don, me diu din;
 
ESCENA V.

El So Miquel y Enrique.