Página:Dos gotes d'aigua (1871).djvu/17

Esta página ha sido corregida

— 15 —
Car. Sí, siñor. (Sonriéndose.)

Mig. Gatela moixa,
ya eres tú...

Car. Vaig á buscar
lo qu' era falla al eixaguar,
que bu tinc en casa la coixa:
y á la padrina...

Mig. Corriente.

Car. L' han d' avisar.
II ig. ¡Vinga tela!

Car. Y ais amics, la parentéla...

Miq. Y al pregoner de Tórnente,
pa c' agarre el lamborot
y pregone en senl redobles:
<cse casa Carmela Robles
en Tonet el BorinÓt.» (Imitando e prego».)
¿T' agrá aixina?

Car. ¡Belles ganes!

Mig. Si no 's próu aixo, t' avíes,
y fas que tots estos dies
vachen al vól les campanos.

Car. ¡Rc-caram! (impaciente.

Mig. Y .á ta chermana
Y aurem d' avisar.

Car. Presís.

Mig. Huí raateix durá l' a vis
don Enrique Carruana.

Car. ¡Bón paixarell!

Mig. Y aplica!.
Comprenc lo qu' el pórla así,
mes déixalo vindre á mí,
que soc pardal descuát.
A Patrisia 1' oso fá,
y es perqué chuplarse trata
tol lo que guaní en Y borcbala.

Car. ¿Y qué?

Mig. Li daremsebá.

Car. Mol re-ben fel, qu' el inglés
pareix que la vól de veres.

Mig. ¿El inglés? ¡Si tú saberes
eix' borne, Carmen, lo qu'es!
El seu eos deu ser Y infern:
allá en Madrit arriba,