Página:Dos gotes d'aigua (1871).djvu/15

Esta página ha sido corregida

—13—
despús demá mos casem,
y I' anglés qu' es muiga d' asco.
Ál anglés y á eixe truá,
don Enrique Caimana
que vól també á ta chermana,
por els tinc á una chuá.
Y pues ton pare es gustos
Y a tots nos sobra la llum, so case y la del fumo (Indicando con Ios dedos» la acción de contar dinero.)
Torrent de ma vida, adiós.
Car. Per mí...
Ton. ¿Tú vóls?
Car. Me conforme.
Ton. Es que después...
Car. ¡Dale bola!
Cuant tú vullgues.
Ton. ¡Alsa y hola!
Casaca pa V uniforme.
Car. Y llunt deis atres...
Ton. No res:
¡yorás qué bulla, uué tróts!
Se correrem á calbóts
pa burlarse del anglés.
. Men vaig, qu' esperantme están.
Car. Torna pronte.
Ton. Adiós, salero.
¿Vóls que te baile el bolero,
la cachucha, ó el can-can?
Car. Aixó es molt escándalos. .
Ton. Pero es que...
Car. Yaballarém...
el dia que mos casém.
Ton. ¡Huy, huy, huy, huy!
Car. ¡Tono...!
Ton. Adiós.
ESCENA III.
Cármen, y á poco el So Miquel.
Car. ¡Cuánt el vullc y cuánt me vól!
¡Cóm corre!— Torna.— Salud.
Ya está l' inglés palillut
prenint aira vól la el sol.