Página:Dos gotes d'aigua (1871).djvu/13

Esta página ha sido corregida

-11-

sempre dins l' horchatería.
Pues si 't veu, y es buc de guérra...
Car. (Si saberes...)
Ton. Si aprovecha
la ocasión y arde la mecha...
Tapa, chiquet, que cau térra!
— ¿Palrisia?
Car. En Valensia está.
Ton. ¿Y cuánt vé?
Car. No será pronto,
qu' el tio...
Ton. Tórt ix el con le;
tan tórt, que tindrém torlá.
Car. ¿Sospechar tú...?
Ton. No l' amosques.
Car. ¿No veu la vista al que vól?
Ton. De dia sí, que fa sol,
mes de nit tot es á fósques. (pauia.)
Si Patrisia fora moncha,
ú al manco en lo front tinguera
un codoñ al forn, ú pera,
meló d' alcher ú taroncha...
en fi, cuansevól señal
fill de un desig de sa mare,
cuya diferénsia ampare
la meua escama fatal. (pauaa.)
Ya tinc invensió barata (d pronto.)
pa eixirne pronle del pas.
Car. ¿Cóm?
Ton. ¡Peixcarli á V atra el ñas
y en dos tirons feria chata!
Car. ¡Já, já!
Ton. La ment no desaigua
atre recursde messénsia,
que marque la diferénsia
entr' eixes dos goles d' aigua.
Car. Digues, y en eixasiulat, (Raaantida.)
¿no bas tengut una memoria
que durli á Cármen?
Ton. Victoria!
Car./ ¿Cóm?
Ton. Ya está tot arreglat.
Ya tinc lo qu' es nesesita