Página:Antología de poetas líricos castellanos desde la formación del idioma hasta nuestros días - Tomo I.pdf/102

Esta página ha sido validada
2
Líricos castellanos.

Cubierto era de tal mesura
No lo tocás' la calentura.
Una duena lo y ovo puesto
Que era senora del huerto,
Que, quan su amigo viniese,
D'aquel vino a bever le diesse.
Qui de tal vino oviese
En la mana[na] quan comiesse
E d'ello oviesse cada dia,
Nu[n]ca mas enfermarya.
Arriba del mançanar
Otro vaso vi estar,
Pleno era d'un agua fryda
Que en el mançanar se naçia.
Beviera d'ela de grado,
Mas ovi miedo que era encantado.
Sobre un prado pus mi tiesta
Que non fisiese mal la siesta;
Partí de mi las vestiduras
Que non fizies mal la calentura.
Plegué a una fuente perenal,
Nu[n]ca omne que viese tall:
Tan grant virtud en si avia
Que de la frydor que d'i yxia
E pasadas a derredor
Non sintryades la calor.
Todas yervas que bien olien
La fuent çerca si las tenie.
Y es la salvia, y sson [l]as rrosas,
Y el lyrio e las violas;
Otras tantas yervas i avia
Que sol no[m]bra[r] no las sabria,
Mas ell olor que d'i yxia
A omne muerto rressuçetarya.
Prys del agua un bocado